El Monestir de Santes Creus

Santes Creus és l’únic monestir que es troba deshabitat, cosa que permet fer una visita més completa a algunes estances a les quals normalment no es pot accedir. El monestir va descobrint els seus secrets i va mostrant al visitant el record i l’encant que gelosament guarden les seves centenàries pedres. Es troba envoltat de tota mena d’edificacions, que componien els edificis de la gent que treballava al monestir i que avui en dia s’han convertit en establiments turístics i habitatges que conformen el poble de Santes Creus, el qual depèn administrativament del municipi d’Aiguamúrcia.

La història de Santes Creus és paral.lela a la de Poblet i es remunta al 1158 quan, procedents de la zona de Valldaura, on vuit anys abans els nobles de Montcada els havien donat unes terres per a la fundació d’un monestir, els monjos es van traslladar a l’indret actual buscant un lloc més apartat i tranquil.

Les construccions, igual que a Poblet, no s’acaben fins al segle XVIII i donen una idea de la importància que va assolir l’abadia, un abat de la qual, sant Bernat Calbó, va ser conseller de Jaume I. El monestir destaca

per la importància que va tenir la biblioteca durant els segles de vida monàstica i, tot i que Poblet fou panteó reial, els seus abats foren també consellers dels reis catalans. La decadència del monestir va arribar al segle XIX, i l’exclaustració definitiva s’esdevingué el 1835, any en què va finalitzar la vida monàstica i el monestir començà a ser objecte d’incendis i saquejos fins a la creació del Patronat de Santes Creus, el 1931.

L’entrada al primer recinte monàstic es fa pel portal barroc de l’Assumpta, una de les últimes construccions, on finalitzava la urbanització de la plaça de Sant Bernat. Allí podem trobar una preciosa font barroca. La plaça està envoltada per les antigues dependències annexes al monestir i és presidida per l’entrada a l’església, que s’alça davant nostre amb un gegantí finestral ogival, que dóna una lluminositat extraordinària a l’interior, juntament amb la rosassa romànica de la capçalera.

Una vegada al claustre, hom pensa que és a Poblet, però les refinades escultures, els bells sepulcres dels nobles protectors de l’abadia i la llum que entra a la sala capitular ens indiquen que aquest indret és diferent, més sumptuós i d’una bellesa treballada a la pedra que no es troba en cap altre indret.

El silenci del claustre ens embolcallarà i no podem fer altra cosa que deixar-nos emportar per la pau i el repòs que respiren les seves pedres. La sensació d’asseure’s al claustre, obrir un llibre sota alguna de les arquivoltes i deixar-se emportar per la lectura és inigualable; el temps i les hores s’aturen. Aquest ambient ens farà perdre en el temps i la història.

Cooperativa agrícola

Aquest edifici es troba a l’entrada de Santes Creus. Construït pels anys 20, segueix les formes i l’estructura de l’estil modernista que dominava l’època.

El celler actualment està tancat, però des de fora es pot admirar la bellesa de la construcció.

L’Albereda de Santes Creus

Es tracta d’un dels pocs boscos de ribera que es poden trobar a les nostres comarques. és inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural. L’entorn de Santes Creus és també excepcional; l’albera que envolta el recinte i la lleugera remor del riu fan el complement ideal per a la filosofia monàstica dels qui seguien i segueixen l’orde del Cister. Una passejada de bon matí per l’albera a la vora del riu, quan la humitat nocturna encara és present en tota la vegetació i l’ombra del monestir protegeix el nostre camí, farà que ens sentim com un d’aquells monjos que, durant tants segles, van convertir en la seva llar aquest indret de pau, repòs i oració.

Les Pobles i el Pla de Manlleu

Sortint des de Santes Creus ens arribarem a les Pobles i el Pla de Manlleu. Aquests agregats d’Aiguamúrcia estroben en una de les zones elevades de la comarca i són una via de pas cap al Baix Penedès i l’Anoia.

La carretera és sinuosa i, endinsant-se a la muntanya, ens portarà a una de les parts més desconegudes de l’Alt Camp.

Les Pobles és un nucli petit i es troba en un lloc elevat amb un gran valor paisatgístic. D’aquest nucli destaca l’església de Santa Maria, de principis de segle, i també el celler dedicat a l’elaboració i venda de cava. A les Pobles, s’hi ha establert des de fa temps un artesà luthier.

Ben a prop, en direcció a Pontons, trobem l’ermita romànica de Santa Agnès, situada al costat d’una masia.

Sortint de les Pobles i seguint la carretera arribarem al Pla de Manlleu. El poble està al costat de la riera de Marmellà i l’envolten nombroses masies, la majoria de les quals conserven restes d’antigues edificacions de l’edat mitjana.

És un paratge poc conegut de la nostra comarca, que pot satisfer els excursionistes que busquen nous camins i senders proporciona unes caminades molt completes si es recorren les masies i ermites que es troben a l’interior del bosc, tot remuntant el curs de la riera de Marmellà. L’entorn del Pla de Manlleu és un lloc òptim per a la pràctica de la caça.

La majoria dels seus habitants procedeixen del nucli, ara deshabitat, de Selma, on podem trobar les ruïnes de l’antic castell i les de l’església gòtica dedicada a sant Cristòfol.

Al Pla de Manlleu podem adquirir uns excel.lents embotits i derivats càrnics,i també oferta d’agroturisme. Ben a prop hi ha la petita ermita romànica dedicada a Sant Miquel, que data del segle XII.