LA RIBA

Extensió: 8,06 Km2
Altitud: 263 mts
Longitud: 1.172º
Latitud: 41.311º
Utmx: 347
Utmy: 4575
Temperatura mitjana dels últims 6 anys: 16,4°C
Pluviometria mitjana dels últims 6 anys: 682,5 l/m2

Antonio Rey Romera
Estació Meteorològica:
LA RIBA

El municipi

Es troba en un congost del riu Francolí, entre la serra de Prades i la serra de Miramar, just en el punt on el riu Brugent desemboca al riu Francolí.

El paisatge abrupte i rocós és ordenat per les terrasses que es van construir per aprofitar la terra dels desnivells i fer-ne possible el cultiu. Aquests bancals van ser construïts principalment entre els segles XVIII i XIX amb pedra seca.

El conreu de l’olivera, l’avellaner, els ametllers, la vinya i els horts eren les principals activitats agrícoles, però l’economia de la Riba gira entorn de la indústria paperera, que aprofita des de fa molts anys les aigües dels rius per moure els molins.

Al segle XVIII, a partir de la instal.lació dels primers molins de paper moderns, la Riba va rebre un fort impuls, que suposà i un significatiu augment de població que es va mantenir fins al segle XIX, època en què hi havia 42 molins paperers. D’altres es dedicaven a produir oli, lleixiu, pólvora, electricitat…

Monuments i llocs d’interès

Torre de Puig Cabré o del Petrol

S’enlaira al cim d’una muntanya i provoca un desnivell de 230 metres sobre el peu del riu.

Es tracta d’una fortificació del segle XIX per defensar el pas natural de comunicació entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. El 1989 fou declarada patrimoni historicomilitar de Catalunya.

L’Església de Sant Nicolau

Situada al nucli principal, la planta, gran i espaiosa, té forma de creu llatina.

L’entroncament de la nau principal amb les dues laterals és encimbellat per una cúpula. Contenia un important retaule barroc dedicat a sant Nicolau, patró de la vila, que fou cremat l’any 1936.

Fou construïda entre 1764 i 1770. El campanar de pedra es va acabar de construir el 1792 i destaca en el paisatge tot conferint una personalitat especial al poble.

Els molins

El territori de la Riba és ric en aigües; a més de les fonts de la població, les fonts més característiques són la Font del Mas, Font de la Cadireta, Font de la Riba, Font del Pascual i la Font Gran.

A l’interior de la població, els molins es troben arrenglerats al carrer de la Costa; aprofiten la caiguda de l’aigua que va saltant d’un molí a l’altre. Els més antics eren el molí de Ca la Viuda (1721), el molí de Cal

Garreta (1758) i el molí de Més Amunt (1791).

A la vora del riu Brugent hi havia diversos molins i, encara que la majoria corresponien a altres termes municipals, els propietaris eren de la Riba.

Entre aquests edificis hi havia el molí de Figuerola, que comptava amb una ermita dedicada a sant Domènec, el molí de la Font Gran (a principis de segle es va convertir en piscifactoria), i molí del Mas (edifici destinat al futur Museu Paperer).

A la vora del riu Francolí, hi tenim el molí de l’Estret, el molí del Manxes, el molí de la Roca (més tard convertit en indústria) i el molí de les Roixeles, el més important i on es fabricaven filats, paper i lleixiu.

L’aiguat de Santa Tecla del 1874 va fer molt mal als molins instal.lats a les dues conques fluvials.